Ara que ja sabem d’on treuen la primera idea per crear un espectacle, tenim curiositat per descobrir què viuen en llançar-se a l’aventura, en passar a l’acció. Per això, avui preguntem a les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP): ‘Quines sensacions teniu en començar un nou projecte?’

Artristras: Començar de zero, encara que tinguis molta experiència. La d’enfrontar-te a un quadre en blanc que has de pintar!

El que ma queda de teatre: Que tot és possible. Això és meravellós: d’on no hi ha res, acaba havent-hi una història palpable a dalt d’un escenari. El gran valor dels creadors!

Companyia de Comediants La Baldufa: De nervis, emoció i molta responsabilitat. Per molts èxits que haguem tingut, cada vegada que iniciem un nou procés tenim moltes pessigolles a la panxa.

La Bleda: Vertigen, il·lusió, la sensació que comences un llarg viatge.

L’Estaquirot teatre: Ganes de crear i experimentar. No  volem  repetir-nos, fer exactament les coses que ja sabem que funcionen. Ens agrada variar una mica, dins de la nostra línia, i buscar noves fórmules.

Marduix: La il·lusió és el què ens ha motivat sempre.

Produccions Essencials: M’embriaga la passió, alguna cosa nova comença a demanar lloc al cap.

Tanaka Teatre: Per una part un abisme perquè no saps ni per on començar, però quan arrenquem és un no parar d’idees. A més a més, nosaltres mai ens tallem en dir idees encara que semblin boges o impossibles de dur a terme, perquè d’una idea temerària en pot sortir una altra més factible. 

La companyia del príncep Totilau: Molta il·lusió. El dia que això falli, malament.

Xip Xap Teatre: De moltes ganes, de que segur que és una bona idea. I de que aconseguirem fer un espectacle que agradarà molt. A vegades no tens clar com podràs acabar portant-la a terme, però després dels anys saps que en la majoria dels casos ens en sortim (l’altra cosa és que acabi funcionant).

Festuc Teatre: Nervis, emoció, però sempre molta il·lusió.

Teatre Nu: D’il·lusió, d’incertesa… una barreja d’emocions!

Farrés Brothers i cia: Il·lusió, ganes i curiositat.

KaTRaSKa cia: Optimisme. Ganes. Alegria. Moltes ganes de crear, de fer, de començar. Després arriba el buit. Un salt endavant, i mai saps on cauràs… Sempre començo amb un projecte i acaba sent completament diferent. Saps que t’espera molta feina, però sempre sembla senzill. Després tot es va fent més complicat.

El Cau de L’Unicorn: Un respecte molt gran davant la responsabilitat de crear quelcom que connecti amb els infants de la manera adequada i per la ingent feina i inversió econòmica que ens caurà al damunt durant els mesos següents… Una mica de por cap a allò desconegut (el resultat final de l’obra, la resposta del públic, etc.) I molta, molta il·lusió!

 

Si vols, tu també pots preguntar a les companyies de la TTP. Envia’ns un correu a info@escenafamiliar.cat amb la teva pregunta i l’inclourem al qüestionari. Gràcies per participar!

*Foto d’arxiu de Tanaka Teatre